El 27 d’octubre el Parlament va aprovar que Catalunya sigui una República independent i l’obertura d’un procés constituent en base a la voluntat democràtica emanada del referèndum del primer d’octubre. Aquesta proclamació ha estat el resultat de la confluència de diverses inèrcies des del bloc democràtic català amb representació parlamentària i des d’una part de societat civil organitzada. Ha estat fruit d’arguments independentistes, d’arguments d’autodeterminació i d’arguments de ruptura amb la constitució i el règim de 1978.
La declaració de sobirania que el Parlament ha votat considera que Catalunya és “un subjecte polític i jurídic sobirà ” i es basa en el mandat de les urnes del referèndum de l’1 d’octubre. No obstant això, la declaració ha estat considerada anticonstitucional i il·legal pel poder executiu i pel poder judicial espanyols. Per evitar la seva aplicació, el Parlament ha estat suspès i el govern autonòmic està essent empresonat per l’aplicació de les mesures en l’article 155 de la Constitució. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya ha estat i torna a ser vulnerat. Aquestes accions dels poders de l’estat es justifiquen des de la lògica i l’ús de la Constitució Espanyola de 1978. No contemplen ni han contemplat les demandes de revisió d’aquest marc legal que hi ha hagut durant els anys de la transició democràtica: ni les dels juristes, ni les de les iniciatives populars, ni les de les nacions que conformen l’estat espanyol i que, com Catalunya, reclamen una legislació i una organització política pròpies.
Aquesta valoració d’il·legalitat i aquesta suspensió de les actuals institucions polítiques catalanes vulneren greument drets civils i polítics (repressió policial, restricció de llibertats d’expressió i de reunió, detencions, empresonaments).
En aquest moment, des de la perspectiva d’un ateneu popular com La Paparra, són clau els següents objectius:
- Cal aglutinar, després de la proclamació de la república, totes les sensibilitats i inèrcies de canvi que hagin pogut quedar relegades. Cal treballar processos de debat i de reflexió populars que permetin a tothom la comprensió del que ha passat i està passant.
- Cal ser espai per a les classes populars, per a totes nosaltres. Les nostres necessitats socials han de tenir resposta en la nova situació política que s’ha generat. Han de ser les eines per defensar que la nova sobirania sigui de totes i no només de les elits que des de dalt es vulgui imposar. Les lluites per un treball digne, per un habitatge popular, per un consum energètic just, per fer front a les violències capitalistes, per l’acollida a les persones migrants, … han de ser base del procés constituent que es pugui donar.
Benvolgudes, fem de l’Ateneu un espai de llibertat. Visca LA PAPARRA!
